S'HAN OBTINGUT 35 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • [1]
    • picapolla negra (1785)
    • picapolla negra
      Rosselló
      1785
      Marce, M. l'abbé. (1785). Essai sur la maniere de recueillir les denre'es de la Province de Roussillon. Perpignan : C. Le Comte, 1785: p. 25
      Voulez-vous un vin délicieux pour la table? Ayez les mêmes précautions; & au lieu des raisins précedents, prennez le tiers des raisins, nommés granatxe, & deux tiers de ceux, nommés picapolla negra; car le vin de la picapolla grisa est beaucoup plus foible, & ce raisin ne mûrit pas si-tôt.
  • aramon [1]
    • aramon (1952)
    • aramon
      aramon
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      Rabassa baixa que porta raïms molt llargs de color rosada, tocant al sòl. Un raïm pot abastar el pes d'un quilogram. Cada gra és tan gros com una pruna. Poc sucrat, l'aramon és agradable com a raïm de taula.
  • benicarló [1]
    • benicarlos (1952)
    • benicarló
      benicarlos
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      Té les mateixes característiques que l'aramon, però no és tan conegut.
  • carignan [1]
    • carignan (1870)
    • carignan
      carignan
      Rosselló
      1870
      Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. (1870). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : dix-huitième volume. Perpignan : Société agricole, scientifique et littéraire, 1870: p. 52
      En Roussillon, les cépages cultivés dans la plaine sont: le carignan, le Grenache et le teinturier ou mataro (...) Le carignan, plant robuste, donne la quantité; le grenache donne de la finesse au vin, sa saveur est délicate et agréable au palais; le mataro, la teinture.
  • carinyana [3]
    • carinyana (1785)
    • carinyana
      carinyana
      Rosselló
      1785
      Marce, M. l'abbé. (1785). Essai sur la maniere de recueillir les denre'es de la Province de Roussillon. Perpignan : C. Le Comte, 1785: p. 24
      [...] Prennez la moité des raisins nommés, dans le pays, 'granatxe', prennez l'autre moitié des raisins, nommés 'carinyana'. [...]
    • carinyana (1866)
    • carinyana
      carinyana
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 129-130
      Carinyana [raisin noir].- Grains ronds, assez gros, sucrés, juteux, peau fine; grappe grosse, bien fournie; le pédoncule est fort et ligneux près de son insertion. Cep gros, robuste, très-productif, donne des sarments forts, très-longs dans les bons terrains. Feuilles grandes, bien étalées, d'un beau vert, plus clair en-dessous, un peu cotonneuses, présentant cinq lobes, quelquefois sept, les deux lobes inférieurs se subdivisant. Les sinus sont ovoïdes du bas et forment une lyre. Pétioles de 6 à 10 centimètres de longueur, minces, de couleur violacée. Nervures blanches et peu saillantes. Mérithalles de 10 à 12 centimètres de longueur.
    • carinyana (1952)
    • carinyana
      carinyana
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
  • carinyana blanca [1]
    • carinyana blanca (1952)
    • carinyana blanca
      carinyana blanca
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
  • gra negre [1]
    • gra-negre (1952)
    • gra negre
      gra-negre
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      És el tintorer més productiu, i de grans més grossos, però ell tampoc té color tan intens com l'alacant.
  • granatxa [1]
    • granatxe (1785)
    • granatxa
      granatxe
      Rosselló
      1785
      Marce, M. l'abbé. (1785). Essai sur la maniere de recueillir les denre'es de la Province de Roussillon. Perpignan : C. Le Comte, 1785: p. 24
      [...] Prennez la moité des raisins nommés, dans le pays, 'granatxe', prennez l'autre moitié des raisins, nommés 'carinyana'. [...]
  • granatxa blanca [1]
    • granatxe blanca (1952)
    • granatxa blanca
      granatxe blanca
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
      El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
  • granatxa gris [1]
    • granatxe gris (1952)
    • granatxa gris
      granatxe gris
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
      El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
  • granatxa negra [1]
    • granatxe negre (1952)
    • granatxa negra
      granatxe negre
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
      El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
  • grenache [1]
    • grenache (1870)
    • grenache
      grenache
      Rosselló
      1870
      Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. (1870). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : dix-huitième volume. Perpignan : Société agricole, scientifique et littéraire, 1870: p. 52
      En Roussillon, les cépages cultivés dans la plaine sont: le carignan, le Grenache et le teinturier ou mataro (...) Le carignan, plant robuste, donne la quantité; le grenache donne de la finesse au vin, sa saveur est délicate et agréable au palais; le mataro, la teinture.
  • grenache blanc [2]
    • grenache blanc (1785)
    • grenache blanc
      grenache blanc
      Rosselló
      1785
      Marce, M. l'abbé. (1785). Essai sur la maniere de recueillir les denre'es de la Province de Roussillon. Perpignan : C. Le Comte, 1785: p. 18
      Plusieurs personnes dans la Province se figurent avoir de la Malvoisie; donnent ce beau nom à un raisin qui n’est qu’une espece de Grenache blanc, très différent du raisin dont on exprime le vin à Sitjas.
    • grenache blanc (1866)
    • grenache blanc
      grenache blanc
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 140
      Grenache blanc: Grains gros, ronds, dorés, croquants, tenant fortement au pédoncule, juteux, douceur agréable, peau un peu dure. [...] Ce magnifique raisin, du plus bel aspect, n'a aucun rapport avec le Grenache noir. Le nom qu'on lui a donné lui vient sans doute, de ce que, comme son homonyme, il tire son origine de Garanacha, pays espagnol.
  • jaumet [1]
    • jaumet (1952)
    • jaumet
      jaumet
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
      Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
  • macabeu de gra gros [1]
    • macabeu de gra gros (1952)
    • macabeu de gra gros
      macabeu de gra gros
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      Es distingeixen el macabeu de gra gros i el macabeu de gra petit. La fulla del macabeu blanqueja per dessota, com si hi hagués cotó. El macabeu és molt sensible a les malalties criptogàmiques.
  • macabeu de gra petit [1]
    • macabeu de gra petit (1952)
    • macabeu de gra petit
      macabeu de gra petit
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      Es distingeixen el macabeu de gra gros i el macabeu de gra petit. La fulla del macabeu blanqueja per dessota, com si hi hagués cotó. El macabeu és molt sensible a les malalties criptogàmiques.
  • magdalena [1]
    • magdalena (1952)
    • magdalena
      magdalena
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
      Un altre raïm blanc de pell molt tendra, que madura per la festa de Santa Magdalena (22 de juliol).
  • malvesí [1]
    • malvesí (1952)
    • malvesí
      malvesí
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      Raïm de gra gros i de pell dura, apreciat per a la taula, però més que més per a fer vi dolç. Els sarments i les fulles vermellejen. El serès (per xerès) és una espècie de malvesí.
  • mataró [2]
    • mataro (1870)
    • mataró
      mataro
      Rosselló
      1870
      Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. (1870). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : dix-huitième volume. Perpignan : Société agricole, scientifique et littéraire, 1870: p. 52
      "En Roussillon, les cépages cultivés dans la plaine sont: le carignan, le Grenache et le teinturier ou mataro (...) Le carignan, plant robuste, donne la quantité; le grenache donne de la finesse au vin, sa saveur est délicate et agréable au palais; le mataro, la teinture."
    • mataró (1866)
    • mataró
      mataró
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 129
      Mataró [raisin noir].- Grains ronds, moyennement gros, sucrés; peau ferme, tenant bien au pédoncule, juteux. Cep fort; sarments assez longs, droits, rougeátres. Mérithalles de 8 à 10 centimètres de longueur. Feuilles moyennes, étalées, fines, d'un vert clair, un peu blanches et cotonnenses en-dessous. Lobes peu marqués. Sinus pen apparents: celui du bas a de 12 à 15 millimètres d'ouverture. Pétioles de 9 à 10 centimètres de longueur, de couleur violacée. Nervures blanches, peu saillantes. Le Mataró est très-productif, donne un très-bon vin, chargé en couleur, exige de bons terrains; la grappe en est assez grosse et bien garnie.
  • monastrell [1]
    • monastreil (1866)
    • monastrell
      monastreil
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 132-133
      Monastreil [raisin noir].- Grains d'une grosseur ordinaire, ovoïdes, peu fine, peu juteux, saveur un peu àpre. Grappe moyenne, allongée, assez fournie, pétioles rougeâtres, tenant fortement au sarment. Cep d'une force moyenne, robuste; sarments peu longs, d'une couleur rouge-sanguin, assez fertile. Mérithalles courts. Feuilles plutôt petites que moyennes, presque rondes, d'un beau vert pâle, au-dessous, cotonneuses. Lobes, cinq, irréguliers; sinus peu marqués; pédoncules de la couleur du sarment. Nervures bien prononcées, mais petites. Ce raisin se trouve éparpillé dans les anciennes vignes, d'où il finira par disparaïtre, à cause de sa mauvaise qualité, peu propre à faire du bon vin pour le commerce.
  • morastell [1]
    • morastel (1952)
    • morastell
      morastel
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      Tintorer que fa raïms més apinyats (el Rosselló diu més aviat pinyats) que l'Alacant, però de color menys intens.
  • moscat [1]
    • moscat de taula (1952)
    • moscat
      moscat de taula
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
  • moscat negre [1]
    • moscat negre (1952)
    • moscat negre
      moscat negre
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
  • moscatell [1]
    • moscatel (1678)
    • moscatell
      moscatel
      Rosselló
      1678
      Corbera, Esteve de. (1678). Cataluña illustrada : contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios y successos, desde el principio del mundo asta que por el valor de su nobleça fue libre de la oppresi. En Napoles : por Antonino Gramiñani, 1678: p. 61
      En Rossellon Claretes, y Moscateles. En Alella, y Mataron, y los demas lugares de la costa desde Barcelona hasta Blanes que es la antigua Laietania, Claretes, y blancos tan enteros, y vigorosos que los navegan a la Indias. En Sitjes, y Falset Malvasias. En Canbrils, y Riudoms vinos blancos de licor que llaman dulces, y otros comunes. En lo demas del campo de Tarragona Iustolines, Xerelos, Verdieles, Garnachas, y otros vinos blancos tintos, y aloques. En la ribera de Lobregat cerca de Barcelona Griegos, y en otras partes otros muchos de varios nombres, sino tan generosos, sufficientes para el uso, y sustento comun.
  • moscatell romà [1]
    • moscat romà (1952)
    • moscatell romà
      moscat romà
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
      El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
  • picapoll negre [1]
    • piquepoul noir (1872)
    • picapoll negre
      piquepoul noir
      Rosselló
      1872
      Joigneaux, Pierre. (1872). Livre de la ferme et des maisons de campagne, Le : tome II. Paris: C. Delagrave : G. Masson, 1872: p. 185
      (...) Le piquepoul noir est plus répandu dans les Roussillon que dans le Lenguedoc et la Provence (...) C'est par excellence le cépage des terrains pauvres et arides; il y végète vigoureusment et y donne quelque produit. Dans les bonnes terres il est d'une vigueur exubérante; comme ses fruits sont à petits grains, il n'est pas très productif.
  • picapolla grisa [1]
    • picapolla grisa (1785)
    • picapolla grisa
      picapolla grisa
      Rosselló
      1785
      Marce, M. l'abbé. (1785). Essai sur la maniere de recueillir les denre'es de la Province de Roussillon. Perpignan : C. Le Comte, 1785: p. 25
      Voulez-vous un vin délicieux pour la table? Ayez les mêmes précautions; & au lieu des raisins précedents, prennez le tiers des raisins, nommés granatxe, & deux tiers de ceux, nommés picapolla negra; car le vin de la picapolla grisa est beaucoup plus foible, & ce raisin ne mûrit pas si-tôt.
  • sant Jaume [1]
    • raisin de Saint-Jacques (1866)
    • sant Jaume
      raisin de Saint-Jacques
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 136-137
      Raisin de Saint-Jacques, connu dans le pays sous les noms de Jaumet, Jaumis, Joanench [raisins blancs, rouges et gris]. Grains d'une grosseur moyenne, ronds, quelquefois on peu ovoides si la grappe est serrée, dorés à la complète maturité, juteux, d'une saveur douce et agréable, peau assez fine. Grappe assez grande, un peu allongée, bien garnie; pédicule ligneux lorsque le fruit est mûr. Cep gros, très-puissant, très-fertile, formant de belles treilles. Sarments gros, un peu aplatis, longs, ramitiés, garnis de vrilles fortes et grosses. Mérithalles longs de 10 à 12 centim., de couleur brune et marquetés de taches plus foncées. Feuilles grandes, bien ouvertes, d'un vert clair quand elles sont jeunes, plus foncé quand elles ont pris leur entier développement, à cinq lobes aigus, dentés, couvrant presque les sinus, qui ont une forme ovoïde: celui de la base est grand. Nervures blanches, saillantes, quoique minces. Pétioles longs de 15 à centimètres, un peu colorés à leur point d'attache. Les grappes de ce raisin sont d'un aspect agréable. Le Saint-Jacques est très-précoce. Il commence à mûrir à la fin de juin et dans les premiers jours de juillet. Il est acheté alors pour Paris à un très-bon prix. Il a deux variétés qui lui sont inférieures.
  • terret borret [1]
    • terret borret (1952)
    • terret borret
      terret borret
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      Els raïms molt apinyats no tenen grans tan grossos com els de l'aramon. Presenten el color de la mel quan són madurs.
  • vi claret [1]
    • claret (1678)
    • vi claret
      claret
      Rosselló
      1678
      Corbera, Esteve de. (1678). Cataluña illustrada : contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios y successos, desde el principio del mundo asta que por el valor de su nobleça fue libre de la oppresi. En Napoles : por Antonino Gramiñani, 1678: p. 61
      En Rossellon Claretes, y Moscateles. En Alella, y Mataron, y los demas lugares de la costa desde Barcelona hasta Blanes que es la antigua Laietania, Claretes, y blancos tan enteros, y vigorosos que los navegan a la Indias. En Sitjes, y Falset Malvasias. En Canbrils, y Riudoms vinos blancos de licor que llaman dulces, y otros comunes. En lo demas del campo de Tarragona Iustolines, Xerelos, Verdieles, Garnachas, y otros vinos blancos tintos, y aloques. En la ribera de Lobregat cerca de Barcelona Griegos, y en otras partes otros muchos de varios nombres, sino tan generosos, sufficientes para el uso, y sustento comun.
  • xasselà [1]
    • xaxelas (1952)
    • xasselà
      xaxelas
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
      Raïm blanc madur a finals de juliol, molt semblant al picapoll, que és més conegut en les altres comarques catalanes.