S'HAN OBTINGUT 62 CITES DE PRESÈNCIA

• alicante bouschet [1]
  • alicant-bouchet (1898)
  • alicante bouschet
    alicant-bouchet
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• aramon [2]
  • aramon (1898)
  • aramon
    aramon
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • aramon (1898)
  • aramon
    aramon
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• bobal [1]
  • bobal (1898)
  • bobal
    bobal
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 65
    Si dividim el ceps en molt y en poc atacats [pel mildiu], entre ls primers hi podriem posar la Granatxa, Caringena, Morastell, Moscatell, Sumoll, Bobal; y entre ls segons, Castets, Cua-tendre, Cavernet, Aramon, Tempranillo-Rioja, Macabeu, Semillon, Alicant-Bouché.
• boval [1]
  • boval (1898)
  • boval
    boval
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• cabernet [1]
  • cabernet (1898)
  • cabernet
    cabernet
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• carinyena [3]
  • carinyena (1898)
  • carinyena
    carinyena
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
  • carinyena (1898)
  • carinyena
    carinyena
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • cariñena (1898)
  • carinyena
    cariñena
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las variedades de vinífera cultivadas y recomendables para la región. Congreso Vitícola de San Sadurní de Noya. p. 36-44: p. 44
    "El señor Ubach (de la Estación Ampelográfica de Tarrassa): creo no he oído mencionar al señor Mir una cepa muy interesante que hace años se cultiva en el país; el Palop, de fruto tardío, muy buscado en la plaza, que no se pudre y que puede hasta dar vino á bajo precio por su gran fertilidad. Paréceme que el Escanya-gos es de uva negra y á mi entender no son iguales el Tarrasench y la Cariñena".
• castet [1]
  • castet (1898)
  • castet
    castet
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• chasselas [1]
  • chasselas (1898)
  • chasselas
    chasselas
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• cinsaut [1]
  • cinsant (1898)
  • cinsaut
    cinsant
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• cots [1]
  • cots (1898)
  • cots
    cots
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• cuatendre [4]
  • cua-tendra (1898)
  • cuatendre
    cua-tendra
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • cua-tendre (1898)
  • cuatendre
    cua-tendre
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • cua-tendre (1898)
  • cuatendre
    cua-tendre
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 65
    Si dividim el ceps en molt y en poc atacats [pel mildiu], entre ls primers hi podriem posar la Granatxa, Caringena, Morastell, Moscatell, Sumoll, Bobal; y entre ls segons, Castets, Cua-tendre, Cavernet, Aramon, Tempranillo-Rioja, Macabeu, Semillon, Alicant-Bouché.
  • cua-tendre (1898)
  • cuatendre
    cua-tendre
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 86
    La mena de ceps també influeix: uns són més resistents que altres. El Portuguès blau, Sumoll, Cabernet, Moscatell, Carinyena y Alicant són molt atacats [per l'antracnosi], y no ho són tant Cua-tendre, Macabeu, Cartoixà, Morastell, Pinots y Tintorer.
• durif [1]
  • duriff (1898)
  • durif
    duriff
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• escanyagós [1]
  • escanyagós (1898)
  • escanyagós
    escanyagós
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• folle blanche [1]
  • folle-blanche (1898)
  • folle blanche
    folle-blanche
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• gamay [1]
  • gamays (1898)
  • gamay
    gamays
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• garnatxa [1]
  • garnacha (1898)
  • garnatxa
    garnacha
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
• granatxa [1]
  • granatxa (1898)
  • granatxa
    granatxa
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• malvasia [1]
  • malvasía (1898)
  • malvasia
    malvasía
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• malvasia de Sitges [1]
  • malvasía de Sitjes (1898)
  • malvasia de Sitges
    malvasía de Sitjes
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 200
    Malvasía de Sitjes, Malvasía vera, Malvasía llegítima. Que com son nom indica es la que produheix lo vi especial, conegut ab lo nom de Malvasía.
• malvasia fumada [1]
  • malvasia fumada (1898)
  • malvasia fumada
    malvasia fumada
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 200
    Malvasia fumada. Bastant productiva, si bé té lo defecte de donar un vi bastant ácit y esserli difícil una maduració completa. Cada día va limitantse son cultiu.
• malvasia roja [1]
  • malvasía roja (1898)
  • malvasia roja
    malvasía roja
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 200
    Malvasía roja. Dona molta producció sobre americá ja sigan sobre Rupestris, especialment lo Lot, ja sobre Riparia. Vi de alta graduació. Es notable aquesta varietat per sa resistencia relativa al mildiu.
• mandó [1]
  • mandó (1898)
  • mandó
    mandó
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
• mataró [1]
  • mataró (1898)
  • mataró
    mataró
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
• merlot [1]
  • merlot (1898)
  • merlot
    merlot
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• morastell [2]
  • morastell (1898)
  • morastell
    morastell
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • morastell (1898)
  • morastell
    morastell
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• moscatell [2]
  • moscatel (1898)
  • moscatell
    moscatel
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • moscatell (1898)
  • moscatell
    moscatell
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• palop [2]
  • palop (1898)
  • palop
    palop
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • palop (1898)
  • palop
    palop
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las variedades de vinífera cultivadas y recomendables para la región. Congreso Vitícola de San Sadurní de Noya. p. 36-44: p. 44
    "El señor Ubach (de la Estación Ampelográfica de Tarrassa): creo no he oído mencionar al señor Mir una cepa muy interesante que hace años se cultiva en el país; el Palop, de fruto tardío, muy buscado en la plaza, que no se pudre y que puede hasta dar vino á bajo precio por su gran fertilidad. Paréceme que el Escanya-gos es de uva negra y á mi entender no son iguales el Tarrasench y la Cariñena".
• pansa [1]
  • pansa (1898)
  • pansa
    pansa
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• pansal [1]
  • pansal (1898)
  • pansal
    pansal
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• pansamenut [1]
  • pansa menut (1898)
  • pansamenut
    pansa menut
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• panser [1]
  • pansé (1898)
  • panser
    pansé
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• parellada [1]
  • parellada (1898)
  • parellada
    parellada
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• parrella [1]
  • parrella (1898)
  • parrella
    parrella
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
• picapoll [1]
  • picapoll (1898)
  • picapoll
    picapoll
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• planta valenciana [1]
  • planta valenciana (1898)
  • planta valenciana
    planta valenciana
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• pàmpol xirat [1]
  • pampol xirat (1898)
  • pàmpol xirat
    pampol xirat
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• sant Jaume [1]
  • sant Jaume (1898)
  • sant Jaume
    sant Jaume
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 199
    Sant Jaume en Catalunya, Raisin de St. Jacques en Fransa, Jacobstraube en Alemania. Es molt estimat per esser un rahim molt primerench. Produheix en abundancia y sa fertilesa sobre Riparia sembla multiplicarse.
• subirat parent [1]
  • subirats parent (1898)
  • subirat parent
    subirats parent
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 200
    Malvasía d'Alacant, Malvasía del Rosselló, Malvasía francesa y Subirats Parent en Catalunya. Té son fruyt molta semblansa al de la planta anteriorment descrita [Malvasía roja]. Dona un vi alcohólich y en abundancia, peró madura alguns días més aviat. Se li senyala lo defecte de passarse si no's cull en moment oportú.
• sumoll [4]
  • sumoll (1898)
  • sumoll
    sumoll
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • sumoll (1898)
  • sumoll
    sumoll
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • sumoll (1898)
  • sumoll
    sumoll
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
  • sumoll (1898)
  • sumoll
    sumoll
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 65
    Si dividim el ceps en molt y en poc atacats [pel mildiu], entre ls primers hi podriem posar la Granatxa, Caringena, Morastell, Moscatell, Sumoll, Bobal; y entre ls segons, Castets, Cua-tendre, Cavernet, Aramon, Tempranillo-Rioja, Macabeu, Semillon, Alicant-Bouché.
• syrah [1]
  • syrah (1898)
  • syrah
    syrah
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• tempranillo de la Rioja [1]
  • tempranillo-Rioja (1898)
  • tempranillo de la Rioja
    tempranillo-Rioja
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 65
    Si dividim el ceps en molt y en poc atacats [pel mildiu], entre ls primers hi podriem posar la Granatxa, Caringena, Morastell, Moscatell, Sumoll, Bobal; y entre ls segons, Castets, Cua-tendre, Cavernet, Aramon, Tempranillo-Rioja, Macabeu, Semillon, Alicant-Bouché.
• terrassec [1]
  • terrasech (1898)
  • terrassec
    terrasech
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• terrassenc [1]
  • tarrasench (1898)
  • terrassenc
    tarrasench
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las variedades de vinífera cultivadas y recomendables para la región. Congreso Vitícola de San Sadurní de Noya. p. 36-44: p. 44
    "El señor Ubach (de la Estación Ampelográfica de Tarrassa): creo no he oído mencionar al señor Mir una cepa muy interesante que hace años se cultiva en el país; el Palop, de fruto tardío, muy buscado en la plaza, que no se pudre y que puede hasta dar vino á bajo precio por su gran fertilidad. Paréceme que el Escanya-gos es de uva negra y á mi entender no son iguales el Tarrasench y la Cariñena".
• tintorer [1]
  • tintorer (1898)
  • tintorer
    tintorer
    Catalunya
    1898
    Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
    No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
• treberó [1]
  • treberó (1898)
  • treberó
    treberó
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
• trobat [2]
  • trobat (1898)
  • trobat
    trobat
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las variedades de vinífera cultivadas y recomendables para la región. Congreso Vitícola de San Sadurní de Noya. p. 36-44: p. 40
    Sota la llista de varietats blanca: "Trobat, Raset, Blanquet, Pansa borda en Cataluña. En algunas localidades le designan con el nombre de Malvasía. Es muy fructífera, pero su vino es flojo, si bien es bastante fino. La uva tiene poco aguante. El Aramón Rupestris Ganzin, al parecer, no es porta-injerto que le convenga."
  • trobat (1898)
  • trobat
    trobat
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 200-201
    Sota la llista de varietats blanca: "Trobat, Raset, Blanquet, Pansa borda en Catalunya. Es molt fructífero, peró son vi no es dels més estimats si bé que es bastant fi. Son rahim no es de gran aguant. S'acomoda bé sobre la majoria dels ceps americans. L'Aramon Rupestris semba esser lo patró que menos li convé".
• trobat negre [1]
  • trobat negre (1898)
  • trobat negre
    trobat negre
    Catalunya
    1898
    Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 202
    Cua tendra. Es lo Trobat negre. Limitada producció. Vi molt viu de color y bastant franch de gust. Resistent bastant al mildiu.
• ull de llebre [1]
  • ull de llebre (1898)
  • ull de llebre
    ull de llebre
    Catalunya
    1898
    (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
    Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
• xarel·lo [1]
  • xarel·lo (1898)
  • xarel·lo
    xarel·lo
    Penedès
    1898
    (1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7
    Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.