S'HAN OBTINGUT 19 CITES DE PRESÈNCIA

• aramon [1]
  • aramon (1952)
  • aramon
    aramon
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    Rabassa baixa que porta raïms molt llargs de color rosada, tocant al sòl. Un raïm pot abastar el pes d'un quilogram. Cada gra és tan gros com una pruna. Poc sucrat, l'aramon és agradable com a raïm de taula.
• benicarló [1]
  • benicarlos (1952)
  • benicarló
    benicarlos
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    Té les mateixes característiques que l'aramon, però no és tan conegut.
• carinyana [1]
  • carinyana (1952)
  • carinyana
    carinyana
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
• carinyana blanca [1]
  • carinyana blanca (1952)
  • carinyana blanca
    carinyana blanca
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
• gra negre [1]
  • gra-negre (1952)
  • gra negre
    gra-negre
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    És el tintorer més productiu, i de grans més grossos, però ell tampoc té color tan intens com l'alacant.
• granatxa blanca [1]
  • granatxe blanca (1952)
  • granatxa blanca
    granatxe blanca
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
    El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
• granatxa gris [1]
  • granatxe gris (1952)
  • granatxa gris
    granatxe gris
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
    El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
• granatxa negra [1]
  • granatxe negre (1952)
  • granatxa negra
    granatxe negre
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99-100
    El més corrent dels cepatges nobles. Pot ésser, blanc, negre o gris. Resisteix bé a les malalties, però té el defecte de l'espanadera, al qual es porta remei per una poda molt tardana. Espanar-se vol dir que la fecundació de la flor no es produeix normalment; el pol·len no cau sobre el pistil, i el raïm jove s'asseca.
• jaumet [1]
  • jaumet (1952)
  • jaumet
    jaumet
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
    Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
• macabeu de gra gros [1]
  • macabeu de gra gros (1952)
  • macabeu de gra gros
    macabeu de gra gros
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    Es distingeixen el macabeu de gra gros i el macabeu de gra petit. La fulla del macabeu blanqueja per dessota, com si hi hagués cotó. El macabeu és molt sensible a les malalties criptogàmiques.
• macabeu de gra petit [1]
  • macabeu de gra petit (1952)
  • macabeu de gra petit
    macabeu de gra petit
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    Es distingeixen el macabeu de gra gros i el macabeu de gra petit. La fulla del macabeu blanqueja per dessota, com si hi hagués cotó. El macabeu és molt sensible a les malalties criptogàmiques.
• magdalena [1]
  • magdalena (1952)
  • magdalena
    magdalena
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
    Un altre raïm blanc de pell molt tendra, que madura per la festa de Santa Magdalena (22 de juliol).
• malvesí [1]
  • malvesí (1952)
  • malvesí
    malvesí
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    Raïm de gra gros i de pell dura, apreciat per a la taula, però més que més per a fer vi dolç. Els sarments i les fulles vermellejen. El serès (per xerès) és una espècie de malvesí.
• morastell [1]
  • morastel (1952)
  • morastell
    morastel
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    Tintorer que fa raïms més apinyats (el Rosselló diu més aviat pinyats) que l'Alacant, però de color menys intens.
• moscat [1]
  • moscat de taula (1952)
  • moscat
    moscat de taula
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
• moscat negre [1]
  • moscat negre (1952)
  • moscat negre
    moscat negre
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
• moscatell romà [1]
  • moscat romà (1952)
  • moscatell romà
    moscat romà
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).
• terret borret [1]
  • terret borret (1952)
  • terret borret
    terret borret
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
    Els raïms molt apinyats no tenen grans tan grossos com els de l'aramon. Presenten el color de la mel quan són madurs.
• xasselà [1]
  • xaxelas (1952)
  • xasselà
    xaxelas
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
    Raïm blanc madur a finals de juliol, molt semblant al picapoll, que és més conegut en les altres comarques catalanes.