S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • caranyena blanca [1]
    • carañena de redolta blanca (Penedès, segle XVIII)
    • caranyena blanca
      carañena de redolta blanca
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
  • carinyana blanca [1]
    • carinyana blanca (Rosselló, 1952)
    • carinyana blanca
      carinyana blanca
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
  • carinyena blanca [4]
    • cariñena blanca (Girona (Província), 1971)
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Girona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 16
      Cariñena (vino, tinta), Garnacha-Lladoner (vino, tinta), Cariñena blanca (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Macabeo (vino, blanca), Moscatel (vino, mesa, blanca), Picapoll (vino, blanca), Mandó (vino, tinta), Monastrell (vino, tinta), Garnacha peluda (vino, tinta).
    • cariñena blanca (Girona (Província), 1975)
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      Entre las variedades cultivadas destacan «Cariñena» y «Garnacha». La primera proporciona cantidad y la segunda, calidad y grado. De la variedad «Cariñena», hay tinta y blanca, y de «Garnacha» existen, a su vez, tres tipos, «Garnacha blanca», «Garnacha roja» o «Lladoner» y «Garnacha peluda», también llamada «Lladoner gris». Proporciona, como la «Cariñena», vinos muy apreciables, aptos para la crianza. Otras variedades preferentes cultivadas son: «Macabeo», «Monastrell» y «Xarel·lo», así como las francesas «Aramón» y «Grenoir» en mucha menor escala. También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local «Mandó».
    • cariñena blanca (Terrassa, 1871)
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317
      Expositor: Palet de la Quadra (D. Miguel). Localidad: Tarrasa.
    • cariñena blanch (Terrassa, 1871)
    • carinyena blanca
      cariñena blanch
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Ubach (D. Antonio). Localidad: Tarrasa.

S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • segle XVIII [1]
    • carañena de redolta blanca (Penedès)
    • caranyena blanca
      carañena de redolta blanca
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
  • 1871 [2]
    • cariñena blanca (Terrassa)
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317
      Expositor: Palet de la Quadra (D. Miguel). Localidad: Tarrasa.
    • cariñena blanch (Terrassa)
    • carinyena blanca
      cariñena blanch
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Ubach (D. Antonio). Localidad: Tarrasa.
  • 1952 [1]
    • carinyana blanca (Rosselló)
    • carinyana blanca
      carinyana blanca
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 100
      La carinyana és la varietat de vinya més freqüent al Rosselló. Se li deu l'alta qualitat dels vins corrents d'aquesta comarca. Segons el terreny, produeix vins de graus que poden anar de 10 a 16. Té el defecte d'ésser massa sensible a les malalties criptogàmiques, més particularment a l'oidium. Existeix també una varietat de carinyana blanca, que no té l'extensió de la negra.
  • 1971 [1]
    • cariñena blanca (Girona (Província))
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Girona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 16
      Cariñena (vino, tinta), Garnacha-Lladoner (vino, tinta), Cariñena blanca (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Macabeo (vino, blanca), Moscatel (vino, mesa, blanca), Picapoll (vino, blanca), Mandó (vino, tinta), Monastrell (vino, tinta), Garnacha peluda (vino, tinta).
  • 1975 [1]
    • cariñena blanca (Girona (Província))
    • carinyena blanca
      cariñena blanca
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      Entre las variedades cultivadas destacan «Cariñena» y «Garnacha». La primera proporciona cantidad y la segunda, calidad y grado. De la variedad «Cariñena», hay tinta y blanca, y de «Garnacha» existen, a su vez, tres tipos, «Garnacha blanca», «Garnacha roja» o «Lladoner» y «Garnacha peluda», también llamada «Lladoner gris». Proporciona, como la «Cariñena», vinos muy apreciables, aptos para la crianza. Otras variedades preferentes cultivadas son: «Macabeo», «Monastrell» y «Xarel·lo», así como las francesas «Aramón» y «Grenoir» en mucha menor escala. También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local «Mandó».