S'HAN OBTINGUT 71 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • matarona [5]
    • matarona (Aleixar, l', 1915)
    • matarona
      matarona
      Aleixar, l'
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • matarona (Borges del Camp, les, 1915)
    • matarona
      matarona
      Borges del Camp, les
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • matarona (Lleida (Província), 1877)
    • matarona
      matarona
      Lleida (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 86
    • matarona (Maresme, 1890)
    • matarona
      matarona
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • matarona (Tarragona, 1893)
    • matarona
      matarona
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37
  • mataró [65]
    • mataro (Banyuls de la Marenda, 1857)
    • mataró
      mataro
      Banyuls de la Marenda
      1857
      Rendu, Victor. (1857). Ampélographie française. Paris : Librairie de Victor Masson, 1857: p. 14
      Deux cépages, le Grenache noir et la Carignane, sont presque exclusivement cultivés à Banyuls-sur-Mer. [...] Deux autres cépages se rencontrent encore accidentelment dans le vignoble de Banyuls: ce sont le Mataro et le Picpoule. [...]
    • mataro (Forès, 1915)
    • mataró
      mataro
      Forès
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataro (Rosselló, 1870)
    • mataró
      mataro
      Rosselló
      1870
      Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. (1870). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : dix-huitième volume. Perpignan : Société agricole, scientifique et littéraire, 1870: p. 52
      "En Roussillon, les cépages cultivés dans la plaine sont: le carignan, le Grenache et le teinturier ou mataro (...) Le carignan, plant robuste, donne la quantité; le grenache donne de la finesse au vin, sa saveur est délicate et agréable au palais; le mataro, la teinture."
    • mataró (Agramunt, 1871)
    • mataró
      mataró
      Agramunt
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Siscar (D. Ramon). Localidad: Agramunt.
    • mataró (Alforja, 1915)
    • mataró
      mataró
      Alforja
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Almoster, 1915)
    • mataró
      mataró
      Almoster
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Altafulla, 1871)
    • mataró
      mataró
      Altafulla
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Gatell (D. Juan). Localidad: Altafulla.
    • mataró (Amposta, 1911)
    • mataró
      mataró
      Amposta
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 114
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Balaguer, 1889)
    • mataró
      mataró
      Balaguer
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Balaguer [Partit judicial]: Pansé, moscatel, trobat, mataró, sumoll, garnacha, macabeo, ribot, trepat, picapoll, rojal, neral, salsench, moscatel, parrell, malvasía, ysaga.
    • mataró (Barberà de la Conca, 1911)
    • mataró
      mataró
      Barberà de la Conca
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 58
      Naturaleza del vino: rosado
    • mataró (Barberà de la Conca, 1915)
    • mataró
      mataró
      Barberà de la Conca
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Barcelona (Província), 1874)
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1874
      Munner, Vicente. (1874). Verdadera importancia de las uvas tintoreras. Revista del IACSI, p. 57-66 i 106-114.: p. 109
      Para alcanzar nuestro propósito, harémos presente á nuestros colegas que además del Murviedro poco comun en Cataluña, del Garnacha sumamente abundante en la provincia de Gerona, y aun en la de Tarragona, y del Mataró mas raro de lo que debiera en la província de Barcelona su país natal, tenemos el Cariñena, el Monsatrell, el Tarrassench, el Trobat y Picapoll negres, el Negralló ó Nagrayó y otros varios que poseen idénticas y aun mejores condiciones para la producción de vinos a un tiempo tintos y generosos que los tres antes citados, por mas que no sean tan conocidos al otro lado del Pirineo.
    • mataró (Barcelona (Província), 1890)
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 38
      Varietats negras y sos carácters [...]: Matarona.- Ab lo nom de 'Matarona' y 'Mataró' presos com sinónims, se confonen duas varietats distintas, per quant la 'Matarona' qual procedencia llegítima sembla ésser de Mataró, es un rahím dols de grá un poch més gros, y digne d'ésser calificat com bon rahím; mitjá, cónich, senzill, poch apretat. Fruyt: mitjá, desigual, oval, negre, dols. En cambi la varietat anomenada 'Mataró' té lo grá un poch més petit, més arrodonit y més apretat, rahím irregular, y 'l fruyt no molt bó ni dols. La verietat 'Mataró' se cultiva en la part de Tarragona, pera donar color als vins y ab aqueix mateix nom se cultiva ab abundancia y es apreciada com molt bona pera ví en lo Mitj día de Fransa. L'altra varietat anomenada 'Matarona', escampada en la Costa de Llevant també en abundancia, desde molt temps, per los terrenys montanyosos, produheix molt fruyt y dona molt bon ví.
    • mataró (Benicarló, 1943)
    • mataró
      mataró
      Benicarló
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La Ribera del Ebro, juntamente con Benicarló, cultiva las siguientes variedades blancas: Palomino, Esquitxa-gos y Escanya vella, y los tintos de Garnacha y Mataró
    • mataró (Blancafort, 1911)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 59
      Naturaleza del vino: rosado; Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Blancafort, 1912)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • mataró (Blancafort, 1915)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Castellvell del Camp, 1915)
    • mataró
      mataró
      Castellvell del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Catalunya, 1887)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1887
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:
      Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
    • mataró (Catalunya, 1889)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • mataró (Catalunya, 1898)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1898
      (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
      Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
    • mataró (Catalunya, 1924)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 83
      Cep que dóna un raïm de color negre, gra mitjà i gust eixut (E. Toda).
    • mataró (Constantí, 1915)
    • mataró
      mataró
      Constantí
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Escaladei, 1629)
    • mataró
      mataró
      Escaladei
      1629
      (1629). Plantar vinyes en Scala Dei. Govern dels Vassalls. f. 15-18: f. 15
      De la verema negra sols convé plantar de la granatxa i mataró; lo parrell i comtes i picapoll no convé plantar-ne, perque no madura a bé que es bona verema i carrega molt, que ésta planta sols convé en terra calenta.
    • mataró (Espluga de Francolí, l', 1911)
    • mataró
      mataró
      Espluga de Francolí, l'
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 59-60
      Naturaleza del vino: rosado; Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Espluga de Francolí, l', 1915)
    • mataró
      mataró
      Espluga de Francolí, l'
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Guñolas, 1915)
    • mataró
      mataró
      Guñolas
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Lleida (Província), 1877)
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 86
    • mataró (Lleida (Província), 1943)
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La provincia de Lérida presenta vidueños parecidos a los de Tarragona, si bien de menos fuerza alcohólica, ya tintos como el Sumoll, Garnacha, Morastell, Mataró, Bobal, Tempranillo, Qua tendra y Vidamonte, ya blancos cuyos tipos más importantes son el Pansé, el Picapoll, el Macabeo, el Palomino y el Teta de Vaca.
    • mataró (Lleida (Província), segle XIX | 1909)
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      segle XIX | 1909
      Junta Consultiva Agronómica. (1911). Invasión filoxérica en España y estado en 1909 de la reconstrucción del viñedo, La. Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1911: p. 112
      Las variedades de vid preponderantes que figuraban en los viñedos destruídos pueden reducirse á las siguientes: Moscatel, Trobat, Pausé, Sumoll, Macabeo, Mataró, Garnacha, Trepat, Picapoll, Ribot y Moscatel. Las principales variedades injertadas sobre patrones americanos en los nuevos viñedos, son: Moscatel, Sumoll, Trobat, Macabeo, Pausé, Garnacha, Mataró, Trepat, Moscatel y otras.
    • mataró (Lleida, 1889)
    • mataró
      mataró
      Lleida
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Lérida [Partit judicial]: Pansé, mataró, morastel, trobat, garnacha, sumoll, trepat, picapol, macabeo, ribot, rojal, ull de llebre, bromet, cuatendra, malvasía, neral, moscatel, tempranillo, tintorero hibrido, Pedro Jiménez, palomino.
    • mataró (Mont-roig del Camp, 1915)
    • mataró
      mataró
      Mont-roig del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Montblanc, 1911)
    • mataró
      mataró
      Montblanc
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 60
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Montbrió del Camp, 1915)
    • mataró
      mataró
      Montbrió del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Perafort, 1915)
    • mataró
      mataró
      Perafort
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Reus, 1915)
    • mataró
      mataró
      Reus
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Ribera d'Ebre, 1943)
    • mataró
      mataró
      Ribera d'Ebre
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La Ribera del Ebro, juntamente con Benicarló, cultiva las siguientes variedades blancas: Palomino, Esquitxa-gos y Escanya vella, y los tintos de Garnacha y Mataró
    • mataró (Riera de Gaià, la, 1915)
    • mataró
      mataró
      Riera de Gaià, la
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Riudecanyes, 1915)
    • mataró
      mataró
      Riudecanyes
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Rosselló, 1866)
    • mataró
      mataró
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 129
      Mataró [raisin noir].- Grains ronds, moyennement gros, sucrés; peau ferme, tenant bien au pédoncule, juteux. Cep fort; sarments assez longs, droits, rougeátres. Mérithalles de 8 à 10 centimètres de longueur. Feuilles moyennes, étalées, fines, d'un vert clair, un peu blanches et cotonnenses en-dessous. Lobes peu marqués. Sinus pen apparents: celui du bas a de 12 à 15 millimètres d'ouverture. Pétioles de 9 à 10 centimètres de longueur, de couleur violacée. Nervures blanches, peu saillantes. Le Mataró est très-productif, donne un très-bon vin, chargé en couleur, exige de bons terrains; la grappe en est assez grosse et bien garnie.
    • mataró (Sarral, 1911)
    • mataró
      mataró
      Sarral
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 60
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Savallà del Comtat, 1915)
    • mataró
      mataró
      Savallà del Comtat
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 20
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Solsona, 1889)
    • mataró
      mataró
      Solsona
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Solsona [Partit judicial]: Morastel, pansé, trobat, trepat, mataró, salsench, macabeo, sumoll, garnacha, neral, rojal, malvasía, picapoll, bromet, ysaga, parrell, vidamone.
    • mataró (Tarragona (Província), 1875)
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1875
      Rubio, Ricardo. (1875). Conveniencia de introducir, el tintorero híbrido (Petit Bouschet) en la provincia de Tarragona. Revista de l'IACSI. P. 45-53: p. 51
      Si en la fabricacion del vino negro entrasen solo variedades negras como el Mataró, Matarona, Cariñena, Cruixent, Ojo de liebre, Sumoy (1), Picapoll negro, Garnacha, etc. y supieran elegir cada una de estas variedades segun su naturaleza y el terreno que mas las conviniese, y haciendo algunos ensayos prévios, las plantasen en la proporcion necesaria para obtener un vino dado y adecuado al gusto del consumidor, y sin que entrase en estas plantaciones ninguna variedad blanca; por regular que fuese ahora la fabricacion, yo no dudo que se obtendrian vinos muy negros, y con espuma rosada como el de los tintoreros. (1) Hay además en esta provincia otras variedades negras, pero que son malas, tales como: Trapat, Cartuixé negro, Macabeo negro, Pansal negro, Paupo girat, Trobat y algunas otras.
    • mataró (Tarragona (Província), 1877)
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 87
      Cariñena, Garnacha (Estas dos clases ocupan el primer lugar en la extension del cultivo, y parecen destinadas á extenderse aún considerablemente), Mataró, Picapoll, Sumoy ó Sumoll, Trapat (todas negras). (...) Para la coloración de los vinos, se cultivan preferentemente la Mataró y la Cariñena, así como la Garnacha, que abunda mucho en los viñedos del Priorato de Scala-Dei.
    • mataró (Tarragona (Província), 1905)
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1905
      Rodríguez-Navas, Manuel. (1905). Enciclopedia de viticultura y vinicultura. Madrid : Bailly-Baillière e hijos, 1905: vol. I, p. 52
      "Tarragona: Garnacha, Cariñena ó Mazuela, Picapoll, Trapart, Sumol, Mataró, Cruixet, Panzal ó Cartucha, Malvasía, Escarpa vella, Moscatel, Blanch y Macabeo."
    • mataró (Tarragona (Província), 1909)
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 36
    • mataró (Tarragona, 1871)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316
      Expositor: Montoliu (D. Plácido María de). Localidad: F. Morell. M. Tarragona
    • mataró (Tarragona, 1871)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Castellarnau (D. Joaquin) Localidad: Tarragona. Nombres de los ejemplares: (...) Mataró (negro).
    • mataró (Tarragona, 1915)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Tortosa, 1911)
    • mataró
      mataró
      Tortosa
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 114
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Tortosa, 1915)
    • mataró
      mataró
      Tortosa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 21
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Ulldemolins, 1911)
    • mataró
      mataró
      Ulldemolins
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 96
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Ulldemolins, 1915)
    • mataró
      mataró
      Ulldemolins
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 18
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vallclara, 1915)
    • mataró
      mataró
      Vallclara
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, 1915)
    • mataró
      mataró
      Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vilanova i la Geltrú, 1893)
    • mataró
      mataró
      Vilanova i la Geltrú
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
    • mataró (Vilaverd, 1911)
    • mataró
      mataró
      Vilaverd
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 61
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Vilaverd, 1915)
    • mataró
      mataró
      Vilaverd
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vimbodí i Poblet, 1911)
    • mataró
      mataró
      Vimbodí i Poblet
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 61
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Vinyols i els Arcs, 1915)
    • mataró
      mataró
      Vinyols i els Arcs
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró común (Tarragona, 1893)
    • mataró
      mataró común
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37
    • mataró o garrut (Solivella, 1915)
    • mataró
      mataró o garrut
      Solivella
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró o garrut (Valls, 1915)
    • mataró
      mataró o garrut
      Valls
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró o punchó fort (Ginestar, 1915)
    • mataró
      mataró o punchó fort
      Ginestar
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
  • mataró de gaiatet [1]
    • mataró del gayato (Tarragona, 1893)
    • mataró de gaiatet
      mataró del gayato
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37

S'HAN OBTINGUT 71 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 71 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1629 [1]
    • mataró (Escaladei)
    • mataró
      mataró
      Escaladei
      1629
      (1629). Plantar vinyes en Scala Dei. Govern dels Vassalls. f. 15-18: f. 15
      De la verema negra sols convé plantar de la granatxa i mataró; lo parrell i comtes i picapoll no convé plantar-ne, perque no madura a bé que es bona verema i carrega molt, que ésta planta sols convé en terra calenta.
  • 1857 [1]
    • mataro (Banyuls de la Marenda)
    • mataró
      mataro
      Banyuls de la Marenda
      1857
      Rendu, Victor. (1857). Ampélographie française. Paris : Librairie de Victor Masson, 1857: p. 14
      Deux cépages, le Grenache noir et la Carignane, sont presque exclusivement cultivés à Banyuls-sur-Mer. [...] Deux autres cépages se rencontrent encore accidentelment dans le vignoble de Banyuls: ce sont le Mataro et le Picpoule. [...]
  • 1866 [1]
    • mataró (Rosselló)
    • mataró
      mataró
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 129
      Mataró [raisin noir].- Grains ronds, moyennement gros, sucrés; peau ferme, tenant bien au pédoncule, juteux. Cep fort; sarments assez longs, droits, rougeátres. Mérithalles de 8 à 10 centimètres de longueur. Feuilles moyennes, étalées, fines, d'un vert clair, un peu blanches et cotonnenses en-dessous. Lobes peu marqués. Sinus pen apparents: celui du bas a de 12 à 15 millimètres d'ouverture. Pétioles de 9 à 10 centimètres de longueur, de couleur violacée. Nervures blanches, peu saillantes. Le Mataró est très-productif, donne un très-bon vin, chargé en couleur, exige de bons terrains; la grappe en est assez grosse et bien garnie.
  • 1870 [1]
    • mataro (Rosselló)
    • mataró
      mataro
      Rosselló
      1870
      Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. (1870). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : dix-huitième volume. Perpignan : Société agricole, scientifique et littéraire, 1870: p. 52
      "En Roussillon, les cépages cultivés dans la plaine sont: le carignan, le Grenache et le teinturier ou mataro (...) Le carignan, plant robuste, donne la quantité; le grenache donne de la finesse au vin, sa saveur est délicate et agréable au palais; le mataro, la teinture."
  • 1871 [4]
    • mataró (Agramunt)
    • mataró
      mataró
      Agramunt
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Siscar (D. Ramon). Localidad: Agramunt.
    • mataró (Altafulla)
    • mataró
      mataró
      Altafulla
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Gatell (D. Juan). Localidad: Altafulla.
    • mataró (Tarragona)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316
      Expositor: Montoliu (D. Plácido María de). Localidad: F. Morell. M. Tarragona
    • mataró (Tarragona)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Castellarnau (D. Joaquin) Localidad: Tarragona. Nombres de los ejemplares: (...) Mataró (negro).
  • 1874 [1]
    • mataró (Barcelona (Província))
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1874
      Munner, Vicente. (1874). Verdadera importancia de las uvas tintoreras. Revista del IACSI, p. 57-66 i 106-114.: p. 109
      Para alcanzar nuestro propósito, harémos presente á nuestros colegas que además del Murviedro poco comun en Cataluña, del Garnacha sumamente abundante en la provincia de Gerona, y aun en la de Tarragona, y del Mataró mas raro de lo que debiera en la província de Barcelona su país natal, tenemos el Cariñena, el Monsatrell, el Tarrassench, el Trobat y Picapoll negres, el Negralló ó Nagrayó y otros varios que poseen idénticas y aun mejores condiciones para la producción de vinos a un tiempo tintos y generosos que los tres antes citados, por mas que no sean tan conocidos al otro lado del Pirineo.
  • 1875 [1]
    • mataró (Tarragona (Província))
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1875
      Rubio, Ricardo. (1875). Conveniencia de introducir, el tintorero híbrido (Petit Bouschet) en la provincia de Tarragona. Revista de l'IACSI. P. 45-53: p. 51
      Si en la fabricacion del vino negro entrasen solo variedades negras como el Mataró, Matarona, Cariñena, Cruixent, Ojo de liebre, Sumoy (1), Picapoll negro, Garnacha, etc. y supieran elegir cada una de estas variedades segun su naturaleza y el terreno que mas las conviniese, y haciendo algunos ensayos prévios, las plantasen en la proporcion necesaria para obtener un vino dado y adecuado al gusto del consumidor, y sin que entrase en estas plantaciones ninguna variedad blanca; por regular que fuese ahora la fabricacion, yo no dudo que se obtendrian vinos muy negros, y con espuma rosada como el de los tintoreros. (1) Hay además en esta provincia otras variedades negras, pero que son malas, tales como: Trapat, Cartuixé negro, Macabeo negro, Pansal negro, Paupo girat, Trobat y algunas otras.
  • 1877 [3]
    • matarona (Lleida (Província))
    • matarona
      matarona
      Lleida (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 86
    • mataró (Lleida (Província))
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 86
    • mataró (Tarragona (Província))
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 87
      Cariñena, Garnacha (Estas dos clases ocupan el primer lugar en la extension del cultivo, y parecen destinadas á extenderse aún considerablemente), Mataró, Picapoll, Sumoy ó Sumoll, Trapat (todas negras). (...) Para la coloración de los vinos, se cultivan preferentemente la Mataró y la Cariñena, así como la Garnacha, que abunda mucho en los viñedos del Priorato de Scala-Dei.
  • 1887 [1]
    • mataró (Catalunya)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1887
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:
      Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
  • 1889 [4]
    • mataró (Balaguer)
    • mataró
      mataró
      Balaguer
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Balaguer [Partit judicial]: Pansé, moscatel, trobat, mataró, sumoll, garnacha, macabeo, ribot, trepat, picapoll, rojal, neral, salsench, moscatel, parrell, malvasía, ysaga.
    • mataró (Catalunya)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • mataró (Lleida)
    • mataró
      mataró
      Lleida
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Lérida [Partit judicial]: Pansé, mataró, morastel, trobat, garnacha, sumoll, trepat, picapol, macabeo, ribot, rojal, ull de llebre, bromet, cuatendra, malvasía, neral, moscatel, tempranillo, tintorero hibrido, Pedro Jiménez, palomino.
    • mataró (Solsona)
    • mataró
      mataró
      Solsona
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Solsona [Partit judicial]: Morastel, pansé, trobat, trepat, mataró, salsench, macabeo, sumoll, garnacha, neral, rojal, malvasía, picapoll, bromet, ysaga, parrell, vidamone.
  • 1890 [2]
    • matarona (Maresme)
    • matarona
      matarona
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • mataró (Barcelona (Província))
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 38
      Varietats negras y sos carácters [...]: Matarona.- Ab lo nom de 'Matarona' y 'Mataró' presos com sinónims, se confonen duas varietats distintas, per quant la 'Matarona' qual procedencia llegítima sembla ésser de Mataró, es un rahím dols de grá un poch més gros, y digne d'ésser calificat com bon rahím; mitjá, cónich, senzill, poch apretat. Fruyt: mitjá, desigual, oval, negre, dols. En cambi la varietat anomenada 'Mataró' té lo grá un poch més petit, més arrodonit y més apretat, rahím irregular, y 'l fruyt no molt bó ni dols. La verietat 'Mataró' se cultiva en la part de Tarragona, pera donar color als vins y ab aqueix mateix nom se cultiva ab abundancia y es apreciada com molt bona pera ví en lo Mitj día de Fransa. L'altra varietat anomenada 'Matarona', escampada en la Costa de Llevant també en abundancia, desde molt temps, per los terrenys montanyosos, produheix molt fruyt y dona molt bon ví.
  • 1893 [4]
    • matarona (Tarragona)
    • matarona
      matarona
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37
    • mataró (Vilanova i la Geltrú)
    • mataró
      mataró
      Vilanova i la Geltrú
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
    • mataró común (Tarragona)
    • mataró
      mataró común
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37
    • mataró del gayato (Tarragona)
    • mataró de gaiatet
      mataró del gayato
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 37
  • 1898 [1]
    • mataró (Catalunya)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1898
      (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
      Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • 1905 [1]
    • mataró (Tarragona (Província))
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1905
      Rodríguez-Navas, Manuel. (1905). Enciclopedia de viticultura y vinicultura. Madrid : Bailly-Baillière e hijos, 1905: vol. I, p. 52
      "Tarragona: Garnacha, Cariñena ó Mazuela, Picapoll, Trapart, Sumol, Mataró, Cruixet, Panzal ó Cartucha, Malvasía, Escarpa vella, Moscatel, Blanch y Macabeo."
  • segle XIX | 1909 [1]
    • mataró (Lleida (Província))
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      segle XIX | 1909
      Junta Consultiva Agronómica. (1911). Invasión filoxérica en España y estado en 1909 de la reconstrucción del viñedo, La. Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1911: p. 112
      Las variedades de vid preponderantes que figuraban en los viñedos destruídos pueden reducirse á las siguientes: Moscatel, Trobat, Pausé, Sumoll, Macabeo, Mataró, Garnacha, Trepat, Picapoll, Ribot y Moscatel. Las principales variedades injertadas sobre patrones americanos en los nuevos viñedos, son: Moscatel, Sumoll, Trobat, Macabeo, Pausé, Garnacha, Mataró, Trepat, Moscatel y otras.
  • 1909 [1]
    • mataró (Tarragona (Província))
    • mataró
      mataró
      Tarragona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 36
  • 1911 [10]
    • mataró (Amposta)
    • mataró
      mataró
      Amposta
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 114
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Barberà de la Conca)
    • mataró
      mataró
      Barberà de la Conca
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 58
      Naturaleza del vino: rosado
    • mataró (Blancafort)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 59
      Naturaleza del vino: rosado; Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Espluga de Francolí, l')
    • mataró
      mataró
      Espluga de Francolí, l'
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 59-60
      Naturaleza del vino: rosado; Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Montblanc)
    • mataró
      mataró
      Montblanc
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 60
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Sarral)
    • mataró
      mataró
      Sarral
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 60
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Tortosa)
    • mataró
      mataró
      Tortosa
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 114
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Ulldemolins)
    • mataró
      mataró
      Ulldemolins
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 96
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Vilaverd)
    • mataró
      mataró
      Vilaverd
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 61
      Naturaleza del vino: tinto
    • mataró (Vimbodí i Poblet)
    • mataró
      mataró
      Vimbodí i Poblet
      1911
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 61
      Naturaleza del vino: tinto
  • 1912 [1]
    • mataró (Blancafort)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
  • 1915 [28]
    • mataro (Forès)
    • mataró
      mataro
      Forès
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • matarona (Aleixar, l')
    • matarona
      matarona
      Aleixar, l'
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • matarona (Borges del Camp, les)
    • matarona
      matarona
      Borges del Camp, les
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Alforja)
    • mataró
      mataró
      Alforja
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Almoster)
    • mataró
      mataró
      Almoster
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Barberà de la Conca)
    • mataró
      mataró
      Barberà de la Conca
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Blancafort)
    • mataró
      mataró
      Blancafort
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Castellvell del Camp)
    • mataró
      mataró
      Castellvell del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Constantí)
    • mataró
      mataró
      Constantí
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 10
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Espluga de Francolí, l')
    • mataró
      mataró
      Espluga de Francolí, l'
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Guñolas)
    • mataró
      mataró
      Guñolas
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Mont-roig del Camp)
    • mataró
      mataró
      Mont-roig del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Montbrió del Camp)
    • mataró
      mataró
      Montbrió del Camp
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Perafort)
    • mataró
      mataró
      Perafort
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Reus)
    • mataró
      mataró
      Reus
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Riera de Gaià, la)
    • mataró
      mataró
      Riera de Gaià, la
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Riudecanyes)
    • mataró
      mataró
      Riudecanyes
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 11
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Savallà del Comtat)
    • mataró
      mataró
      Savallà del Comtat
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 20
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Tarragona)
    • mataró
      mataró
      Tarragona
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Tortosa)
    • mataró
      mataró
      Tortosa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 21
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • mataró (Ulldemolins)
    • mataró
      mataró
      Ulldemolins
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 18
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vallclara)
    • mataró
      mataró
      Vallclara
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)
    • mataró
      mataró
      Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vilaverd)
    • mataró
      mataró
      Vilaverd
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró (Vinyols i els Arcs)
    • mataró
      mataró
      Vinyols i els Arcs
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró o garrut (Solivella)
    • mataró
      mataró o garrut
      Solivella
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró o garrut (Valls)
    • mataró
      mataró o garrut
      Valls
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
    • mataró o punchó fort (Ginestar)
    • mataró
      mataró o punchó fort
      Ginestar
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
  • 1924 [1]
    • mataró (Catalunya)
    • mataró
      mataró
      Catalunya
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 83
      Cep que dóna un raïm de color negre, gra mitjà i gust eixut (E. Toda).
  • 1943 [3]
    • mataró (Benicarló)
    • mataró
      mataró
      Benicarló
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La Ribera del Ebro, juntamente con Benicarló, cultiva las siguientes variedades blancas: Palomino, Esquitxa-gos y Escanya vella, y los tintos de Garnacha y Mataró
    • mataró (Lleida (Província))
    • mataró
      mataró
      Lleida (Província)
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La provincia de Lérida presenta vidueños parecidos a los de Tarragona, si bien de menos fuerza alcohólica, ya tintos como el Sumoll, Garnacha, Morastell, Mataró, Bobal, Tempranillo, Qua tendra y Vidamonte, ya blancos cuyos tipos más importantes son el Pansé, el Picapoll, el Macabeo, el Palomino y el Teta de Vaca.
    • mataró (Ribera d'Ebre)
    • mataró
      mataró
      Ribera d'Ebre
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La Ribera del Ebro, juntamente con Benicarló, cultiva las siguientes variedades blancas: Palomino, Esquitxa-gos y Escanya vella, y los tintos de Garnacha y Mataró