S'HAN OBTINGUT 24 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • cuatendre [22]
    • cua tendra (Catalunya, 1895)
    • cuatendre
      cua tendra
      Catalunya
      1895
      Mir, Romeu y C.ª. (1895). Instrucciones para el cultivo de la viña americana: catálogo de las principales variedades europeas y americanas: Mir, Romeu y C.ª, viticultores plantelistas en S. Sadurní de Noya. Vilafranca : Imp. de Federico Cuscó, 1895: p. 9
      Resistente al mildiu. Vino rojo muy vivo. Poco productiva. Uva negra. Madura á la 3ª época.
    • cua tendre (Cervera, 1871)
    • cuatendre
      cua tendre
      Cervera
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 310
      Expositor: Bargnes (D. Anotnio). Localidad: Cervera
    • cua-tendra (Catalunya, 1898)
    • cuatendre
      cua-tendra
      Catalunya
      1898
      Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
      No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
    • cua-tendre (Catalunya, 1898)
    • cuatendre
      cua-tendre
      Catalunya
      1898
      (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
      Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
    • cua-tendre (Catalunya, 1898)
    • cuatendre
      cua-tendre
      Catalunya
      1898
      Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 65
      Si dividim el ceps en molt y en poc atacats [pel mildiu], entre ls primers hi podriem posar la Granatxa, Caringena, Morastell, Moscatell, Sumoll, Bobal; y entre ls segons, Castets, Cua-tendre, Cavernet, Aramon, Tempranillo-Rioja, Macabeu, Semillon, Alicant-Bouché.
    • cua-tendre (Catalunya, 1898)
    • cuatendre
      cua-tendre
      Catalunya
      1898
      Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 86
      La mena de ceps també influeix: uns són més resistents que altres. El Portuguès blau, Sumoll, Cabernet, Moscatell, Carinyena y Alicant són molt atacats [per l'antracnosi], y no ho són tant Cua-tendre, Macabeu, Cartoixà, Morastell, Pinots y Tintorer.
    • cuatendra (Barcelona (Província), 1909)
    • cuatendre
      cuatendra
      Barcelona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 35
      Dins de la categoria "Variedades Viníferas en estudio, teniendo ya de ellas datos locales recogidos en los lugares de procedencia".
    • cuatendra (Pujalt, 1912)
    • cuatendre
      cuatendra
      Pujalt
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • cuatendra (Tremp, 1889)
    • cuatendre
      cuatendra
      Tremp
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 59
      Tremp [Partit judicial]: Moscatel, trepat, trobat, neral, garnacha, pansé, macabeo, moscatel, ribot, teta de vaca, cuatendra, malvasía, parrell, ysaga y rojal.
    • cuatendre (Igualada, 1889)
    • cuatendre
      cuatendre
      Igualada
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Igualada [Partit judicial]: Sumoll, xarelo blanco, garnacha, trobat, moltonach, monastrell, cuatendre.
    • cuestendres (Savallà del Comtat, 1915)
    • cuatendre
      cuestendres
      Savallà del Comtat
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 20
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • cúa tendre (Cerdanyola del Vallès, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Cerdanyola del Vallès
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 9
    • cúa tendre (Gelida, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Gelida
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 35
      (...) el Sr. Torrents tiene una viña (llobáu), plantada de Rupestris é injertada de Cúa Tendre, muy bien salida. Con todo, se propone cambiar el Cúa Tendre por Xarel·lo, valiéndose del injerto de escudete.
    • cúa tendre (Hostalets de Pierola, els, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Hostalets de Pierola, els
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 27
    • cúa tendre (Masquefa, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Masquefa
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 26
      Injertos del año de Trobat Negre, de Cúa Tendre, Requena (en todo unas 8.000 cepas), muy bien salidos, verdes y sanos. (...) Injertos de Cúa Tendre, Sumoll y Traveró sobre Lot, muy bien salidos y mucha vegetación.
    • cúa tendre (Piera, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Piera
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 28
    • cúa tendre (Sant Llorenç d'Hortons, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Sant Llorenç d'Hortons
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 26
    • cúa tendre (Ullastrell, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Ullastrell
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 17
    • cúa tendre (Vilanova i la Geltrú, 1893)
    • cuatendre
      cúa tendre
      Vilanova i la Geltrú
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
    • qua tendra (Lleida (Província), 1943)
    • cuatendre
      qua tendra
      Lleida (Província)
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
      La provincia de Lérida presenta vidueños parecidos a los de Tarragona, si bien de menos fuerza alcohólica, ya tintos como el Sumoll, Garnacha, Morastell, Mataró, Bobal, Tempranillo, Qua tendra y Vidamonte, ya blancos cuyos tipos más importantes son el Pansé, el Picapoll, el Macabeo, el Palomino y el Teta de Vaca.
    • qua tendra (Manresa, 1901)
    • cuatendre
      qua tendra
      Manresa
      1901
      Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
      Qua tendra. - Varietat de cep que treu molts raims pero petitets, per tal motiu 's fa poch recomendable. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
    • qua tendre (Catalunya, 1943)
    • cuatendre
      qua tendre
      Catalunya
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 286
      [Cepas negras] Qua tendre: Trobat negre. Racimo: mediano cónico, cilíndrico. Fruto: apretado, redondo, mediano; color negro, subido. Madura a la 3ª época.
  • punxó tendre [2]
    • picho tendre (Ascó, 1915)
    • punxó tendre
      picho tendre
      Ascó
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 18
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • punchó tendre ó trobat (Tivissa, 1915)
    • punxó tendre
      punchó tendre ó trobat
      Tivissa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 18
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)